dimarts, 8 d’abril del 2008

brasseries (1)

Les brasseries parisenques. Feia dies que en volia parlar. Per raons econòmiques evidents no vam tenir una llibertat completa a l'hora de menjar a París però, per partida doble, vam tenir ocasió de tastar la veritable cuina de l'indret. La resta van ser algun McDonalds's i com no cuina italiana que, tot cal dir-ho, no va desmerèixer en absolut.

Brasserie Julien

Hi entràvem tot apartant aquella cortina de vellut que tenen alguns locals parisencs a l'entrada, com si fos el teló d'un teatre que t'obre la porta a l'espectacle. El local no podia ser més ideal per un idíl·lic dinar a París: decoració modernista a l'estil més típic de la ciutat i petites tauletes l'una al costat de l'altra, ben a tocar. Els cambrers agradables i educadíssims, fins i tot amb dos catalanets joves que van de gorres del papa; un caràcter molt diferent al del funcionariat de la ciutat, conegut arreu per la seva agror. De primer vaig menjar una terrina de foie, acompanyada d'una mica de verd i uns pepinets d'aquells que tant els agrada als francesos afegir als plats. De segon, un filet una mica socarrimat però bo. L'havia demanat al punt, potser és que els francesos tenen un concepte més durador de la cocció de la carn. L'Anna va demanar una amanida amb formatge chevre calent, tan habitual allà, i una dorada al forn boníssima. De vi un Bordeaux, i per postres un pastís de poma (foto). Ideal.

Fitxa:
Brasserie Julien
Rue du Faubourg Saint-Denis 16, París
www.julienparis.com
40-50 €

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ideal París :)

laia ha dit...

si haguessis vist el documental d'una fàbrica de foie... els 'pepinets' t'haguessin quedat a(n)travessats al coll...!

avui t'he vist a la mateixa hora i al mateix lloc que ahir. Això és Sabadell i la resta tonteries.

Visca les brasseries de París i aquella olor de planxa fina i formatge fort.