La setmana passada em vaig enamorar de París. La ciutat ja m'havia impressionat la vegada en què hi vaig anar amb els meus pares però amb aquesta nova visita he començat una història d'amor amb ella que de ben segur durarà molts anys. M'encanta la seva elegància, la seva gent, el seu metro, les seves botigues de formatge, els seus bistros, Montmartre, els grands boulevards, les boines. Vull dir que, com diu la canço del Joan Miquel Oliver, m'encanta París.
Em sembla que també vaig entendre què vol dir allò de la grandeur i perquè els catalans que estem sota domini espanyol mantenim molt més la nostra identitat que els qui estan sota domini francès: els d'aquí simplement no tenim res a admirar del nostre ocupant, cosa que de ben segur no els passa als nord-catalans. Per ells les referències són l'arc de triomf, el formatge chevre i les sabates de teló fi; per nosaltres Marina d'Or, els boquerones en vinagre i el xandall del diumenge.
Edito: Jo tinc xandalls i m'agraden molt els seitons en vinagre, però ja m'enteneu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada