dilluns, 3 de març del 2008

quan gastar-se diners és un plaer

Com a bon freak, quan passo per davant de la tenda Norma Comics em quedo embadalit mirant l'aparador. Ja fa temps vaig enamorar-me d'una figura que representa l'escena de l'Obèlix caient a la mermita de poció màgica quan era petit; la figura encara hi és, però 250 € fan massa mal. Si els calers em sortíssin per les orelles tindria l'habitació plena de figures com aquesta però, de moment, no és el cas.

El passat nadal van posar a l'aparador una caixa d'edició especial amb tots els contes del Tintin en una edició una mica reduïda de tamany, però ideal. He pogut mantenir la temptació a ratlla per uns mesos però, finalment, he sucumbit! I no me'n penedeixo pas no, malgrat que m'ha valgut no gaires menys diners que els que hauria pagat per la figura de l'Astèrix. És ben bé que gastar-se diners només fa mal quan són mal gastats.

Per cert, és una delícia el vocabulari dels còmics del Tintin, ja no me'n recordava. El meu renec preferit és "malviatge!".